Articles en català

Ones que murmuren el ball menstrual (CAT)

By 7 agosto, 2015 septiembre 2nd, 2019 2 Comments

mar mujerLa mar es balanceja en un ball etern d’obertura i recolliment.

S’expandeix cap a la platja, mostrant-se, barrejant-se amb el món exterior, obrint-se a noves aventures, deixant-se acariciar pel sol, jugant amb l’escuma, abraçant tot el que troba al seu pas: petxines, castells de sorra, simpàtics ermitans, roques.

S’entrega al món. Arriba a un punt de màxima obertura que dura uns instants, uns instants de plenitud, per retirar-se seguidament mar endins, de vegades subtilment i suau, d’altres amb brutalitat, però sempre puntual.

Es fica cap endins, cap a la foscor de les profunditats, atreta per una força molt potent contra la que no pot lluitar. Es deixa portar per corrents i remolins que la guien cap al retrobament amb ella mateixa, cap endins, cap al fons. I en aquest estat abraça tot el que viu dins seu: algues ballarines, peixos de colors, coralls, taurons, vaixells enfonsats i escombraries vàries.

De nou s’entrega, aquest cop a ella mateixa. I un moment més tard torna a deixar-se portar cap enfora, cap a la llum i el moviment, cap als altres, cap a l’aventura. I s’expandeix totalment, sense por a deixar de ser ella mateixa perquè sap que després retrocedirà altra vegada cap endins, a escoltar-se, a recuperar la seva essència, a cercar en el seu interior qui és realment. Sense por, perquè sap que tan sols és un estat transitori que la nodreix i li dóna l’energia necessària per entregar-se als altres.

I de nou cap enfora i cap endins. Cap enfora i cap endins. Cap enfora, cap endins. Enfora, endins. Enfora, endins. El ball de la mar. El ball de tots els cicles. El ball del cicle menstrual.

2 Comments

  • Paula dice:

    Quin text més preciós Anna!
    Si una cosa m’ha ajudat a ser-me pacient, a confiar… ha estat reconèixer la meva ciclicitat. Tot i així, llegint les teves paraules me n’adono que em costa infinit deixar-me emportar per la foscor…
    Una tendra abraçada bonica 🙂
    Agraeixo profundament les teves paraules.

    • admin dice:

      Gràcies Paula, a moltes ens costa perquè no ens han educat per saber moure’ns en la foscor, però podem aprendre’n de grans!
      Una abraçada,
      Anna

Aquesta web utilitza cookies perquè tingueu una millor experiència d'usuari. Si continueu navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de la nostra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies